la nena de l'armari

Era una nit d'hivern, feia fred i se sentia el vent xiular. No sé qui sóc ni on estic. No sé quants anys tinc, no sé res. L'únic que sé és que a l'exterior només hi ha neu roja i se senten de lluny estranys sorolls, pareguts a un bang bang! Està clar que no vull eixir.
Si isc només podré trobar por i solitud. Ara estic en un lloc fosc, té dos parets laterals molt altes, com que no arribe a tocar el sostre, supose que sóc baixeta, ja sé una altra cosa. Tinc fred i no sent els dits de les mans. Fa tres dies que no menge res, i només conseguisc l'aigua que cau per algun forat del lloc on estic. Però és una aigua molt gelada, crec que és el gel o la neu que es transforma en aigua i cau. Sé que hauré d'eixir algun dia, perquè si no em moriré de fam. L'única cosa que tenia a les butxaques era un parell de gomes, un llapis, tres boletes de vidre, una caixa de llumins, dos dents d'or que havia trobat al carrer abans de venir ací i unes quantes monedetes. Estava tot fosc, així que no sabia si era de dia o de nit. Passa el temps, i la panxa fa un soroll estrany. Tinc fam, he d'eixir, però, i si em convertisc en eixe gel roig? Vaig espentar un poc les portes, però en sentir aquells crits que deien:-correu correu que vénen!- i desprès una altra vegada l'estrany soroll bang bang. Vaig esperar un poc més. -He d'eixir, vaig pensar, -compraré tot el menjar que puga i tornaré corrents. Decidida vaig obrir les portes, vaig eixir...
Un armari, estava amagada dins un armari! Vaig mirar el llit, què estrany! Les mantes eren roges, i l'última vegada eren blaves. Trobí quatre monedetes pel camí. 6,68$.
Vaig córrer cap al supermercat, però vaig vore que hi havia dos persones molt grans a la porta que anaven vestits igual, així que per no tenir cap problema me n’aní a una pastisseria. Vaig ensenyar els diners i diguí:-què puc comprar amb això? -Dos pans i quatre coses de baix o dos pans i una cosa de dalt, em va dir amablement. -Tenen mantega? vaig preguntar, -no, la que queda se la mengen els soldats.-Doncs, dos pans i quatres trossos de coca de verdura. En eixir vaig pensar que havia aconseguit comprar, ara tornaré a casa i m'amagaré! De sobte vaig sentir: -ei mireu, dispareu! Bang bang!
De sobte ma mare començà a tirar sang. Vaig caure damunt d'ella, li va eixir un líquid roig per l'esquena, poc a poc queia damunt el gel i s'anava transformant en aquella cosa roja. Vaig començar a pensar que hauria passat si no haguera anat. Em queien llàgrimes dels ulls i l'únic que vaig poder fer va ser deixar la compra al pati de ma casa per al dia següent. Després cridi tant fort com vaig poder. Ma mare em va donar la mà ben fort i va morir. Només li vaig dir:
- Ens vorem demà a casa, mare.
- No, va contestar ella, no tornarem a casa.